Situació i presentació

 

El terme d’Alpens, el més septentrional de la subcomarca del Lluçanès, és punt d’unió entre les comarques d’Osona, el Berguedà i el Ripollès. Limita al N i l’E amb les Llosses (Ripollès), al SE amb Sora, al S amb Sant Agustí de Lluçanès i Lluçà i a l’W amb Borredà (Berguedà).

El territori, format durant el Terciari, és força muntanyós, assenyalant la proximitat de les contrades prepirinenques; és limitat al NW per la serra que va de Puigcornador (1 228 m) a Santa Margarida de Vinyoles (1 208 m), que el separa del Ripollès.

Aquestes terres elevades tenen grans desnivells a causa dels cursos d’aigua que les travessen i les erosionen.

En aquesta zona es troben les capçaleres de la riera de Lluçanès, la Riera Gavarresa i la riera de Sora.

Alpens és dins el domini de la vegetació euro-siberiana, tot i que al sector septentrional del terme potencialment s’hi faria la fageda ( Fagion sylvaticae ), a la resta del territori hi hauria un predomini del bosc de pi roig.

El terme comprèn el poble d’Alpens, cap de municipi, l’antiga parròquia de Sant Pere de Serrallonga, i diversos masos antics esparsos.

Travessa el terme en direcció SE-NW la carretera local de Borredà a Sant Quirze de Besora, la qual uneix el poble amb Sant Agustí de Lluçanès i la C-26 entre Ripoll i Berga, ja dins el terme de Borredà.

El nom, escrit en antics documents Pinnos Pintos i Pens , sembla derivat de penna o penya, concretament de la roca de Pena, propera a la població.

L’agricultura i la ramaderia són activitats importants dins el conjunt econòmic del municipi, sobretot si tenim en compte que Alpens és un poble de muntanya.

Es conreen sobretot productes de secà, i en destaquen els cereals (ordi, melca).

L’oferta ramadera ha crescut d’acord amb el sector industrial, que ha tingut cert desenvolupament al municipi. Cal destacar el bestiar porcí i el boví.

 El poble d'Alpens

El poble d’Alpens (855 m) començà a ésser ben conegut a la fi del segle XVI, gràcies a l’arxiu parroquial que es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic.

És un nucli amb aspecte de poble de muntanya, situat al peu de la serra de Santa Margarida de Vinyoles, tot just a la capçalera de la Riera Gavarresa.

Als segles XVII i XVIII adquirí l’actual traçat de carrerons estrets, amb cases de pedra de bonics portals i finestres amb llindes amb les dates d’edificació i els noms dels constructors.

És remarcable l’harmoniosa plaça allargada, amb edificis de pedra uniformes, on es troba la casa de la vila.

L’església parroquial de Santa Maria és un edifici barroc-neoclàssic, molt modificat. Reedificada el 1708, cremada durant la primera guerra Carlina (1833-40) i restaurada en 1840-45, guarda l’altar major i algun altar lateral del segle XVI, i la capella Fonda o del Santíssim és del 1846.

El campanar és dels segles XV-XVI i hom en renovà la balustrada al segle XVIII.

Alpens celebra la seva festa major en honor a Sant Cosme i Sant Damià, al setembre, amb la tradicional dansa alpensina, gegants, correfoc i el ball de diables i carlins, creat el 1986.

El dimarts de Carnestoltes s’organitza una arrossada popular al Casino.

Fires i festes:

Cavalcada de Reis5 de gener.| Carnestoltes Dimarts previ a dimecres de cendra (dinar popular).| Caramelles Diumenge de Pasqua.| Fira de maig Penúltim diumenge de maig (Art del ferro forjat / Batalla d'Alpens).| Cursa 3 comarques Primer diumenge de juny.| Aplec de Sant Pere Diumenge més pròxim al 29 de juny.| Festa Major 27 de setembre (dansa alpensina, correfoc, ball,...)

Comerços a Alpens

Alpens disposa de 2 restaurants, el Casino i La Fonda Hi ha quatre tendes i un forn de pa. Al sud d'Alpens es troba el poble de Sant Boi, on hi ha una farmàcia.