Llegendes

Em dic Ús i viu a la part alta d'una muntanya molt especial, és de roca vermella, encara que quan baix a la vall a buscar baies des d'allí es veu en la part alta una taca blanca que discorre cap avall, sembla que li ha nevat damunt. En aquesta muntanya hi ha una gran cova que ens proporciona abric als quaranta-dos membres de la comunitat.

És una cova confortable a l'abric del fred, encara que tenim una mica d'humitat, doncs cau una mica d'aigua que forma com unes columnes a l'interior, però així no hem de desplaçar-nos a per aigua.

Avui hem sortit al matí tots els homes de la comunitat.

El que vigila la caça ens ha avisat que ha vist una rajada de cérvols prop del barranc.

Les dones s'han quedat en la cova preparant el foc, però els cérvols han estat més llests i no hem pogut aconseguir-los, encara que hem arribat de nit al refugi.

Els homes hem passat el matí preparant les puntes de fletxes per a la propera jornada de caça. Els nens recollien unes plantes que ens agraden molt que es diuen “tucas” i que les dones preparen ricament amb uns ous d'ocell.

En la tarda he anat al cant de la “Pedra Vermella” i observava als toros que hi ha a la muntanya de l'altre costat de la vall.

Avui el vigilant ha tornat a veure la rajada de cérvols, aquesta vegada hem estat més silenciosos i hem aconseguit donar caça a dues femelles i una cria.

Quan hem arribat al nostre estatge hem rebut les felicitacions de la tribu.

Les dones ens posaven per damunt pells d'altres animals que ja havíem caçat abans, això es fa perquè els esperits dels animals ens guiïn a les seves rajades en la propera cacera. Els nens ens agafaven les nostres llances i fletxes per evocar als nostres esperits i que els converteixin en grans caçadors.

A la tarda hem llevat la pell a les nostres preses i mentre els homes les tallàvem a trossos, les dones netejaven les pells per convertir-les en mantes o robes que portem posades.

Els nens mentrestant paraven esment a les nostres labors per aprendre. En la nit tots junts, a la calor de la foguera, hem menjat carn posada en el foc.

Ja feia molt que no la menjàvem… els ramats són cada vegada més escassos.

Avui no fa falta buscar gens, doncs tenim abundant carn, herbes riques i també saboroses baies.

Amb la sang que vaig recollir de les cérvoles i una mica de terra els explico als més petits de la tribu com és una jornada de caça i els dibuixo en la paret com ens aproximem a l'animal.

Es tracta d'una tasca esgotadora, doncs els petits tenen moltes preguntes que cal respondre. En el matí ens hem despertat amb un esglai: la cova es movia i no sabem per què.

Nostra habitada s'ha danyat una mica, ha aparegut alguna esquerda que em preocupa.

A la tarda, una de les dones s'ha posat de part, la nova criatura és una femella i està molt grossa.

En la nit, els llops s'han apropat fins a la cova, han degut fer olor de la nova criatura, però gràcies al foc que hem deixat en l'entrada no s'han atrevit a entrar.

A mitjan matí, quan em trobava mirant a la vall des de la “Pedra Vermella”, la terra ha començat a moure's una altra vegada, però avui ha estat amb més força, gairebé no em tenia dempeus.

Quan tot ha passat he corregut fins a la cova i m'he trobat amb el que em temia.

Part del nostre refugi s'ha desprès de la roca i ens hem quedat amb un bon tros al descobert.

A la nit els homes de la tribu ens hem reunit i com a cap m'han demanat consell.

La nit ha estat molt llarga, he estat tota la nit sense poder dormir, pensant en el nostre futur.

Hi ha una idea que em ronda pel cap des de fa dies, però no m'atreveixo a comunicar-ho a la tribu, doncs no sé si és el que més ens convé i aquest dubte em fa pensar que no sóc un bon cap, doncs si el fora sabria el que haig de fer amb la meva tribu.

La meva idea és baixar a la vall on no tindríem tant fred, les rajades dels toros les tindríem més a prop i també les baies i l'aigua d'aquest riu cabalós.

Però en les meves excursions a la vall no he trobat cap refugi on ficar-nos i a més no està ben abandonar als esperits dels nostres avantpassats.

No sé què fer ni quin dir-li a la meva tribu.

Avui he estat tot el dia meditant en el cant de la “Pedra Vermella”.

Al matí, la dona que comparteix amb mi el jaç, m'ha preguntat què és el que pensava fer. Jo li he explicat la meva preocupació i ella s'ha ofert a baixar a la vall amb mi per donar-me la seva opinió.

Hem estat tot el dia junts, veient cada racó de la vall.

M'ha dit que podríem baixar a viure aquí, és més càlid, hi ha més aliment i abundant aigua.

A més, amb el fang, m'ha dit que les dones que són més hàbils que nosaltres, podrien fabricar alguna espècie d'abric i que pels avantpassats no ens hem de preocupar, doncs ells ens guiaran des de l'alt de la muntanya.

Aquesta nit crec que vaig a dormir millor.

A primera hora del matí he reunit a la tribu i els he explicat la impossibilitat de seguir vivint aquí i que tenia la solució de baixar a la vall.

Els més ancians no ho han vist amb bons ulls però han d'obeir al cap. Els he ordenat que recollissin les nostres pertinences i que estiguessin llests per baixar quan el sol estigués en el més alt.

Quan empreníem la sortida cap a la vall un nou tremolor de la terra ha sacsejat novament la muntanya.

Aquesta ha estat la més forta de totes, algunes dones, els ancians i tots els nens han caigut al sòl.

La nova criatura ha mort del cop. La nostra cova ha desaparegut, ara és només un abric on es poden veure les meves pintures de caça.

Hem passat la primera nit a la vall, sense cobert, però no hem passat fred. Els homes ens hem anat a la muntanya on estan els toros i hem caçat un de gran grandària.

Les dones han començat a construir petites barraques on estar a cobert, mentre els nens s'han apropat al riu i han aconseguit fruits i baies.

M'han dit que aquestes terres són bones. Aquesta va a ser nostra nou estatge i es va a cridar “Muntanya Toro”.