Llegendes

TORNAR

Llegendes

Llegenda de la Foia Serval

Quan ja està recollides les collites, quan als pobles els homes van acabant les festes. Quan el sol decideix donar treva als camps i escalfar menys, quan la lluna comença a passar més temps veient-nos. Quan l'estiu acaba és quan jo començo. Sóc la Tardor i la meva tasca consisteix a donar treva a la terra, a posar calma, a preparar la migdiada, a donar tranquil·litat a la Naturalesa. I surto amb la meva capa i vaig cobrint la serra, les valls, els camps, els plans i les estepes. I tot comença a relaxar-se, a tenir moviments lents, a tancar els ulls, i adormir-se. Els últims fruits comencen ràpid a preparar els seus sucres que faran gaudir el paladar dels visitants. Amb les meves amigues els núvols vaig de viatge per tota aquesta terra i em recreo banyant les seves entranyes assedegades. I en agraïment els bolets…. van oferint una llista d'allò més selecta. Quan tot el treball més dur va veient el final del camí, és el moment més divertit. I em poso la meva bata i sac la meva paleta, les pintures, els pinzells, les brotxes, les aquarel·les. I pinto en el llenç d'aquesta terra nostra, els grocs, els taronges, els ocres…. És divertit canviar la vestimenta. I quan ja estic exhaust de tant treball, de tanta creativitat… em vaig a la meva casa per descansar. I a la part alta d'aquest queixal veig el capvespre i em vaig satisfet per dormir bé. Demà em toca donar color a la meva casa. Quan m'aixeco des d'aquest alt, veig Montoro banyat pel Guadalop. El camí puja fins al meu estatge, en la Penya Rosegui està la meva masada. I preparo amb afecte i amb cura la gamma de colors que jo més vull. I pinto amb cura i pinto amb amor La Foia Serval la pinto amb dedicació.

Quan ja està recollides les collites, quan als pobles els homes van acabant les festes.

Quan el sol decideix donar treva als camps i escalfar menys, quan la lluna comença a passar més temps veient-nos.

Quan l'estiu acaba és quan jo començo.

Sóc la Tardor i la meva tasca consisteix a donar treva a la terra, a posar calma, a preparar la migdiada, a donar tranquil·litat a la Naturalesa.

I surto amb la meva capa i vaig cobrint la serra, les valls, els camps, els plans i les estepes.

I tot comença a relaxar-se, a tenir moviments lents, a tancar els ulls, i adormir-se.

Els últims fruits comencen ràpid a preparar els seus sucres que faran gaudir el paladar dels visitants.

Amb les meves amigues els núvols vaig de viatge per tota aquesta terra i em recreo banyant les seves entranyes assedegades.

I en agraïment els bolets…. van oferint una llista d'allò més selecta.

Quan tot el treball més dur va veient el final del camí, és el moment més divertit. I em poso la meva bata i sac la meva paleta, les pintures, els pinzells, les brotxes, les aquarel·les.

I pinto en el llenç d'aquesta terra nostra, els grocs, els taronges, els ocres….

És divertit canviar la vestimenta.

I quan ja estic exhaust de tant treball, de tanta creativitat… em vaig a la meva casa per descansar.

I a la part alta d'aquest queixal veig el capvespre i em vaig satisfet per dormir bé.

Demà em toca donar color a la meva casa. Quan m'aixeco des d'aquest alt, veig Montoro banyat pel Guadalop.

El camí puja fins al meu estatge, en la Penya Rosegui està la meva masada.

I preparo amb afecte i amb cura la gamma de colors que jo més vull.

I pinto amb cura i pinto amb amor La Foia Serval la pinto amb dedicació.

Iberiahotels.eu 2014